Sembla que només surten en els diaris les notícies que provoquen morbo, i que malauradament han de morir dones a mans dels seus companys perquè es parli de la igualtat.
La violència de gènere és una de les moltíssimes expressions de desigualtat que patim les dones, la més cruenta, i el vèrtex d'un sistema androcèntric i patriarcal que subordina les dones en una posició subordina i desigual, sistema articulat des de l'òptica del poder tradicional masculí.
En fi... haurem de fer alguna performance macabra per donar que xerrar, i és que aquest cap de setmana ha tingut lloc un espai de trobada, d'intercanvi, de reflexió feminista que ha possibilitat intercanviar experiències per encertar en polítiques locals per a la igualtat i per aconseguir l'apoderament de les dones.
De lo que no es parla, sembla que no existeix. Per això les feministes reivindicam un canvi en el llenguatge, i de la mateixa manera, fent un petit paral·lelisme, lo que no surt en els mitjans, sembla que no ha ocorregut. Deia en Wittgensteix, què un fet és qualque cosa que esdevé en el món, per exòtic o extravagant que sigui, si ha passat en el món és un fet com qualsevol altre.
Sembla més interessant la merda amarillista que provoquen alguns partits polítics amb les bregues internes. I és que ha sortit a escena lo que fa anys que inevitablement estam veient als programes de tv més casposos i trivials.
És una pena, però, les interessades, prenem notes, carregam la motxilla d'experiències, coneixements i bagatges, i feim de la sororitat la nostra millor arma transformadora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario