miércoles, 27 de mayo de 2009

7 DE JUNY, EUROPA SOCIALISTA

Per què animam a la ciutadania per anar a votar al Partit Socialista en les properes eleccions del 7 de juny?

Perquè volem una Europa cohesionada econòmica i socialment, perquè sabem que la mera unió econòmica, no garanteix ni qualitat de vida ni el benestar de les persones, apostam per apronfir en el model de benestar amb més proteccions i garanties, refundant-lo des d’unes noves bases de justícia social i solidaritat.

Les polítiques socialistes són les polítiques de la igualtat d’oportunitats, i bé, ho sabem al nostre país i a la nostra comunitat. És el nostre partit qui qui atorga drets, qui atorga llibertats, qui crea marcs i espais de tolerància i respecte cap a la diversitat. Aquestes són les nostres polítiques.

El naixement de la UE va estar marcat per exigències mercantilistes després de la segona Guerra Mundial. Nosaltres sempre hem reivindicat una Europa que transcendís el projecte merament econòmic des de la nostra òptica de la justícia social, la redistribució de la riquesa, la universalització de serveis bàsics, la llibertat i la igualtat d’oportunitats.

La dreta europea suposa un vertader perill per aquestes pretensions. Ha estat el seu model neolliberal, que de la mà de l'administració Bush i la connivència dels organismes internacionals com la Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional, qui han anteposat els interessos dels poderosos per damunt del conjunt de la ciutadania, i contribuït al cataclisme de l'economia.

Durant molts d’anys Europa ha estat un referent per al nostre país en polítiques d’igualtat d’oportunitats, a través de les seves directrius i resolucions. La incorporació de les reivindicacions de moviments socials i el teixit feminista a les agendes internacionals ha estat una gran revolució silenciosa per les dones.

Avui tenim tan clara la vinculació entre socialisme i feminisme. Sabem que entre la igualtat formal (abstracta) i la efectiva hi ha un abisme que s’ha de recòrrer amb els intruments legisaltius necessaris, així com des de l’educació a tots els nivells. Les i els socialistes, sabem que les desigualtats socials de gènere que encara es dónen a tota Europa fruït de segles de dominació patriarcal, s’han d’extirpar: a nivell laboral, social, econòmic, familiar, com a l’ordre simbòlic promovent nous rols i valors en igualtat.

Allà on governa la dreta, i aquesta és majoria a la UE, s'estanca l’avanç i el progrés en les llibertats i els drets, hi ha un retrocés respecte a la igualtat d’oportunitats. 7 de juny tenim una fita fonamental, perquè volem seguir avançant en l'autonomia de les persones, la llibertat i la igualtat.

I és que a aquest Partit Popular i als seus homòlegs europeus, se'ls hi omple la boca parlant d'igualtat i es sumen al carro d'un "feminisme de boutique" pur escaparat, però amb els seus fets, podem veure les orelles al llop, i als fets em remetré:

Aquesta dreta que diu que defensa la igualtat i la dignitat de les dones, es va abstenir al nostre país en una llei tan trascendental com la llei d'igualtat, recorrent-la al constitucional per estar contra la paritat, varen votar en contra de la llei de matrimonis homosexuals, i contra la llei d'identitat de gènere.

Per aquests fonamentalistes de la uniformitat, tot el que s’escapa del seu estereotip limitat de família mereix una ofensiva.

A Europa, el PP i els seus anàlogs han votat contra millores en permisos de maternitat i de majors prestacions a les famílies perquè la seva intolerància no admeteix més model de família, que la tradicional.

Han aturat que a l resta d’Europa, com ja hi ha a Espanya, els pares puguin gaudir d’un permís de paternitat intransferible. - Així és com volen fomentar la conciliació!! , però només de les dones, excloent de la coresponsabilitat de la criança als pares.

Han votat contra la paritat, contra els plans d’igualtat a empreses, contra mesures d’acció positives, contra la igualtat salarial, contra qualsevol llei antidiscriminatòria, contra regulacions per acabar amb el sexisme als mitjans de comunicació...

En definitiva, han votat en contra de la igualtat, la modernitat i el progrés.
La dreta és immobilista: frena i estanca el dinamisme social.

En canvi, nosaltres, els i les socialistes, hem promogut lleis per reforçar els drets personals i socials, avui mateix s'ha anunciat que s'ampliarà el permís de paternitat fins 4 setmanes (2 més que actualment), hem ampliat el marc de llibertats i de respecte cap a les minories i la diversitat, gestionant aquesta com una riquesa. La dreta nega la diversidad i afirma les desigualtats, nosaltres, a l’inrevés, reconeixem la diversitat com un fet positiu, i lluitam contra les desigualtats per transformar-les en igualtat d’oportunitats.

Estan oposats 2 models, 2 paradigmes, amb receptes diferents per enfrontar-nos a problemes estructurals de calat. Els ciments del nostre sistema del benestar estan en perill si avança la dreta. Les seves polítiques de desregulatció absoluta, la manca de regles de jocs, l’avarícia, la llibertat absoluta del mercat ha debilitant el sistema, afavorint la privatització i el debilitament de lo públic, de les forces sindicals i de la classe treballadora.

Crec que no hi ha millor motiu per anar a votar, i votar socialista, el proper dia 7 de juny, ens hem de mobilitzar, animar a tots els nostres col·legues, familiars, amics, companys a que també ho facin, perquè ens hi jugam molt.

miércoles, 13 de mayo de 2009

El subconsciente colectivo de la derecha


Quién no se sorprendió ayer cuando Mariano Rajoy, en el debate del estado de la nación espetó en una actitud eminentemente clasista (que lo retrató hasta el punto de sorprender a sus compañeros del hemiciclo por su falta de talante)que l@s socialistas somos analfabetos, que no sabemos leer, o lo que es lo mismo, que no merecemos estar en las instituciones.

En el Parlament balear, algo similar ocurrió con Rosa Estarás cuando increpó al President, Francesc Antich, de escasa capacidad argumental.

La misma idea en contextos parecidos, el mismo prejuicio: la educación debe ser exclusiva para los poderosos, para los que siempre han ostentado el poder.

L@s socialistas bien sabemos que la grandeza de la educación es que nos hace iguales, que la educación es una herramienta poderosa para la transformación y justicia social , para acabar contra cualquier tipo de caciquismo de tipo moral, económico, social que normalmente ha estado siempre relacionado con esta derecha que se piensa tocada por el dedo divino, y que cree tener la legitimidad absoluta para determinar en base a los valores de un grupo, su grupo, los valores del conjunto de la sociedad.

Y es que están tan lejos de una idea de ciudadanía en sentido moderno que es normal que se les "escape" las ideas de su subconsciente más reaccionario de un pasado no muy lejano de clases sociales bien diferenciadas. En las propuestas que escuchamos por parte de la derecha política y económica de flexibilización y despido barato nos muestran el proyecto de sociedad que tienen, y qué papel subsidiario desean para l@s subalternos, los pobres y desgraciados analfabetos que por aquello de la grandeza de la democracia, pueden llegar a gobernar.

Yo misma en un pleno recibí por parte de una consellera del Partido Popular el elogio elitista de "contribuir a la disminución de la calidad de la institución". Alentador para una primera intervención...

Fue el Partido Socialista quien estructuró en este país la educación universal y pública en España. Me enorgullezco de pertenecer a una familia trabajadora cuyos abuelos tuvieron muy pocas posibilidades educativas (aunque mi abuelo fue escribano en su época) y de ser de la primera licenciada de la familia. Para algun@s esto no tendrá valor, pero para mi familia y para mi, mucho. Y no serán los únicos, porque es representativo de muchas chicsa y chicos de mi generación.

Me enorgullezco de ser socialista.

martes, 12 de mayo de 2009

¿Todavía en las mismas? Sobre la polémica de la píldora postcoital.

El acceso a los métodos anticonceptivos por parte de las mujeres occidentales a mediados del siglo pasado, generó lo que se ha denominado la “revolución sexual”. Desvinculándose los fines reproductivos del placer sexual, de la sexualidad, y posibilitando a las mujeres gracias a fármacos y al latex, poder controlar meior el cuerpo y planificar la maternidad.


Fue un paso fundamental para la liberación de las mujeres, y para su empoderamiento. Entonces, las voces reaccionarias, moralistas y fundamentalistas clamaron al cielo.


Ha pasado más de medio siglo, y ante la noticia de vender la píldora del día después sin limitación de edad y sin prescripción facultativa en las farmacias ha generado una polémica similar.


El hecho es simple, aunque no hemos de banalizar ni frivolizar: necesitamos una nueva cultura sobre salud sexual y afectiva.


Ante una situación de emergencia: rotura del preservativo, o práctica de riesgo, la chica/mujer puede ir a la farmacia, y tomar esta píldora hasta las siguientes 72 horas para inhibir la fecundación, la implantación del esperamatozoide en el óvulo.


No es una práctica abortiva, sino anticonceptiva. Con esta medida, esperemos que se garantice una dispensación universal: ya está bien de anteponer la sacrosanta objeción de conciencia por encima de los derechos de las mujeres.


Avanzar en materia de salud sexual y reproductiva requiere de medidas de prevención y sensibilización, y de otras para no llegar a un embarazo no deseado. Lo ideal, es la conciencia y la responsabilidad en las prácticas sexuales, pero en cualquier caso, ésta es una medida que prevendrá de posteriores interrupciones del embarazo.


Aplaudo la medida.

domingo, 10 de mayo de 2009

Jornades de polítiques locals des de la igualtat

Sembla que només surten en els diaris les notícies que provoquen morbo, i que malauradament han de morir dones a mans dels seus companys perquè es parli de la igualtat.

La violència de gènere és una de les moltíssimes expressions de desigualtat que patim les dones, la més cruenta, i el vèrtex d'un sistema androcèntric i patriarcal que subordina les dones en una posició subordina i desigual, sistema articulat des de l'òptica del poder tradicional masculí.

En fi... haurem de fer alguna performance macabra per donar que xerrar, i és que aquest cap de setmana ha tingut lloc un espai de trobada, d'intercanvi, de reflexió feminista que ha possibilitat intercanviar experiències per encertar en polítiques locals per a la igualtat i per aconseguir l'apoderament de les dones.

De lo que no es parla, sembla que no existeix. Per això les feministes reivindicam un canvi en el llenguatge, i de la mateixa manera, fent un petit paral·lelisme, lo que no surt en els mitjans, sembla que no ha ocorregut. Deia en Wittgensteix, què un fet és qualque cosa que esdevé en el món, per exòtic o extravagant que sigui, si ha passat en el món és un fet com qualsevol altre.

Sembla més interessant la merda amarillista que provoquen alguns partits polítics amb les bregues internes. I és que ha sortit a escena lo que fa anys que inevitablement estam veient als programes de tv més casposos i trivials.

És una pena, però, les interessades, prenem notes, carregam la motxilla d'experiències, coneixements i bagatges, i feim de la sororitat la nostra millor arma transformadora.