miércoles, 3 de julio de 2013

MARIA SALOM, LA TURISTA ACCIDENTAL

 

Dia 26 de juny es compliren dos anys del PP al Consell de Mallorca. Dos anys de presidència de na Maria Salom, i puc afirmar que dos anys han estat més que suficients per constatar la seva incompetència.

El Consell es troba en una situació de paràlisi que està provocant el qüestionament de la institució per part dels mallorquins.

I vull destacar que la institució pot ésser molt útil per millorar les condicions de vida dels mallorquins, que tenim eines per reactivar l'economia, per generar llocs de feina, que hi ha marge per fer propostes anti-crisi. Però no, no s'empren les eines perquè tenim una presidenta que fa dos anys que està de turisme.

Dos anys després de l’arribada del PP al poder trobam una Mallorca més desestructurada, més empobrida, i més demanda social. Un Consell de Mallorca devaluat, desprestigiat, ofegat pels deutes del Govern. Que ha abandonat els ajuntaments en el pitjor moment de la crisi. Ni suport en cooperació local, ni inversions que es feien històriques als pobles, ni res de res. Tenim una presidenta que està dormida.
0 projectes de reactivació econòmica, retalls dels convenis en carreteres, s'han tardat en licitar carreteres que estaven a punt, retards intolerables quan la gent està sense feina. L’obra pública d’aquesta institució és font de generació de molts llocs de feina directes i indirectes.

És lamentable que el projecte estrella de la legislatura de Maria Salom hagi estat fer de Mallorca el femer d’Europa. I per aconseguir-ho no ha dubtat en mentir, en fer una tramitació opaca, negociant amb persones vinculades a la màfia, i importar durant dies fems de manera il·legal.

Nosaltres socialistes hem defensat en tot moment una modificació del contracte amb Tirme per redimensionar la tarifa i evitar la importació de fems.

Tenim una presidenta de mans plegades per solucionar els problemes de la gent però que fa feina a tota pastilla per garantir els negocis privats d'alguns.

Han tornat a fer de les seves: créixer a costa d’espanyar el territori, modificant a la carta el Pla Territorial de Mallorca per poder construir un macrohotel a Sa Ràpita. Tornant a les pràctiques clientelars, i ho hem vist quan han atorgat un interès general per construir un camp de golf a Sencelles a un militant destacat del PP en contra del planejament municipal i la voluntat dels pobles afectats.

Per beneficiar els seus treballen a tota màquina, però lo que és feina per reactivar les empreses mallorquines, les petites i mitjanes empreses, desesperades per la política comercial del PP, per aquest res.

Estan deixant morir la llei de la dependència incomplint la promesa electoral “les persones primer”. Un incompliment cruel.

La desídia d’aquest equip de govern està provocant manco inversions per una Mallorca més aturada.

Tenim menys serveis públics per una Mallorca més empobrida. Quan hi ha més demandes socials que mai.

Estam visquent el major atac en democràcia al nostre Estat del Benestar, que amb la reforma de l'administració local que privatitzarà els serveis públics i allunyarà dels ciutadans els serveis.

Un PP elitista i classista que està consumant el major atac a l’escola i universitat pública: amb retalls en professorat, pujades de taxes universitàries 65% en dos anys, i que ara vol excloure del sistema educatiu als alumnes amb més dificultats econòmiques per l’enduriment dels criteris d’accés a les beques.


I ho vol fer quan la pobresa avança a Mallorca, quan augmenta el nombre de persones sense prestacions econòmiques, quan milers de famílies malviuen perquè les han esgotades.

Hem presentat per dues vegades un Pla contra la pobresa valorat en 9,5 milions d’euros per impulsar programes d’inserció laboral, per millorar la vida les persones dependents, per protegir les famílies i els infants que no estan atesos, per garantir l’alimentació d’infants pobres i ens han votat en contra. El PP s’escandalitza perquè parlam d’una realitat fea, que ens fa avergonyir com a societat. Però en lloc de fer com a altres comunitats com l’andalusa o canària un pla per garantir el benestar d’aquests infants, s’han quedat congratulats per les polítiques insuficients que estan portant a terme.
La passada legislatura del dept. De joventut i igualtat i es va fer una intensa feina amb els ajuntaments per promocionar polítiques de joventut i d'igualtat. Totes aquestes polítiques, per pura ideologia conservadora, se les han carregat. En Rouco Varela és l únic que pot ensenyar valors a les aules.

S'han carregat un programa consolidat, que vàrem impulsar nosaltres al primer pacte de progrés al Consell les Iniciatives als Instituts, on es treballaven programes de ciutadania, prevenció embarassos no desitjats, resolució pacífica de conflictes, educació afectiva i sexual, lluita contra la homofòbia i transfòbia.

La igualtat en la que creu el PP és la d’aquells que se la poden pagar. Que poden pagar una sanitat i no morir per no tenir una targeta sanitària, la igualtat dels qui amb una targeta de crèdit dels seus pares paguen l’excel·lència educativa - perquè no és lo mateix un mediocre ric que un mediocre pobre- ; la igualtat dels que no han de menester d’una renda mínima d’inserció, una residència pública o d’una prestació de la llei de la dependència per garantir l’autonomia i una vida amb dignitat.

I l’austeritat no tot ho aguanta. Ja ha mort un jove a Santa Margalida víctima d’un decret llei injust, insolidari i criminal i tampoc podem jugar amb la seguretat dels mallorquins i dels turistes amb el lio muntat al cos de bombers per no voler pagar hores extra.

Aquesta crisis la dreta l'està utilitzant com a pretext per poder impulsar les seves contra-reformes econòmiques i socials.

Encara ens queden dos anys de patiment de les polítiques del PP. És el moment de donar la cara. De ser més combatius que mai per defensar els drets de les persones. D'exercir el nostre paper en la defensa de la igualtat, la solidaritat i la justícia social. També és el moment de dir prou a qui qüestioni que els i les socialistes no defensem els nostres valors fonamentals.

Els propers dos anys continuarem defensant un model de societat més equitatiu, amb una riquesa millor repartida, una fiscalitat més justa, amb unes condicions de feina dignes, un estat del benestar universal per a tothom i proper a la ciutadania, perquè els serveis públics quan més propers a la gent, millor. Els proper dos anys defensarem el municipalisme dels atacs de l'extrema dreta, la participació ciutadana, les Agendes Locals 21 i la dignificació de la vida política i regeneració democràtica. S'han de fer molts de canvis i els hem de liderar les i els socialistes.