jueves, 24 de mayo de 2012

La crisis como aliada


Golpear fuerte, golpear duro hasta dejarte noqueado, catatónico, en estado de shock, así podrían resumirse las pretensiones del PP. En realidad es una vieja teoría, de Milton Friedman donde las crisis se convierten en verdaderas oportunidades para el libre mercado, para darle otra vuelta de tuerca al capitalismo. Efectivamente, han venido a hacer aquello que deben hacer. Lo que Aznar en época de bonanza no pudo hacer a cara de perro por la impopularidad de esas medidas. Pero ahora, el contexto es idóneo, el peor de los mundos posibles se convierte en el mejor de los mundos posibles para el mercado, se convierte en el aliado del modelo neoliberal europeo, español. La crisis como aliada y pretexto al servicio de un modelo de precarización y explotación ilimitada. Al servicio de la destrucción del estado del bienestar europeo socavando sus bases para provocar un cambio de paradigma. Una transformación a una sociedad más desigual, más insolidaria, más injusta. Donde la caridad cristiana sustituya la obligación del Estado de garantizar derechos.

En Europa las alianzas entre las clases obreras y el capital dio como resultado el Estado del Bienestar, una buena protección social de los trabajadores, unos servicios públicos que garantizaban la igualdad de oportunidades, la cohesión social. Y ha funcionado bien, es sostenible a pesar de toda la propaganda ultraliberal.

Desguazar el Estado del Bienestar tiene suculentos beneficios para algunos, especialmente para lobbys sanitarios y de la educación privada porque ahí están las grandes partidas de las administraciones. No es gratuito que cierren dos hospitales públicos como Caubet y L'Hospital General, forma parte de el cambio de modelo del PP donde el derecho universal a la salud se convierte en una prestación por cotización, obligándote a reunir una serie de requisitos, los mismos que permitirán excluir desde premisas ideológicas fascistas a personas inmigrantes. Co-pago, cierres de hospitales, listas de esperas interminables, cierre de PACS por las tardes, eliminación de prestaciones de la cartera de servicios. El estado ya no vela por tu salud, tú eres el responsable de tu enfermedad.

El poder de los mercados es el poder de sus accionistas que se forran con nuestras deudas públicas, y el verdadero reto, más allá de las políticas de crecimiento absolutamente necesarias para no estrangular más las economías y sus gentes, es el modelo, la construcción del modelo europeo, de ejercer contrapuntos potentes para recolocar en su sitio a la democracia, que ha cedido su soberanía, desde su no acción, su no intervención propiciada por el modelo del “dejar hacer”, el laissez faire, que es el mecanismo más potente para la reproducción del propio sistema, y el punto fuerte que hemos de de atacar desde la socialdemocracia para volver a recuperar las riendas de la política y empezar a poner en su sitio a los organismos internacionales y reconstruir las bases de la economía desde el principio de justicia social y la solidaridad. Éste ha de ser el reto de la izquierda europea, romper el techo de cristal ideológico del neoliberalismo que nos constriñe con su lenguaje, con su ideología y pensamiento único y generar alternativas.

El PP está atacando derechos básicos de ciudadanía e hipotecando nuestro futuro. Atacar la educación pública tendrá consecuencias sociales y laborales muy graves a largo plazo. Quizás es lo que les interese: analfabetos funcionales para competir con China en precariedad.

El grado de precariedad y ausencia de expectativas de las y los jóvenes españoles, una generación que carece hoy en día de trabajo y expectativas, parece no preocuparle al PP. Y en lugar de sentar bases para una economía productiva, apostar por la ciencia, por el I+D+I, por la educación como factor determinante, le pega un machetazo histórico subiendo un 60% las tasas elitizando las universidades, generando mecanismos de exclusión social, apartando a los niños que tienen dificultades y no integrándolos, denigrando y precarizando las condiciones laborales del cuerpo docente y aumentando las ratios del alumnado por aula.

Mientras tanto Bosch sí encuentra dinero para concertar nuevas líneas con el OPUS y hacer experimentos de segregación lingüística que tendrá como consecuencia directa desigualdades entre los grupos más numerosos y los menos, una desigualdad en el acceso a los recursos y a la calidad de la educación.

Es indigno que un ministro como Wert se ría de las familias a quienes les quita el sueño una buena educación pública para sus hijas e hijos. Él vendrá de una familia que podía hacer un gran esfuerzo para pagarle una buena educación privada. Quizás, se le haya pasado a este ilustre ministro que la mayoría de familias de este país no llegan a fin de mes o que tienen todos sus miembros en paro y muchas están rozando la exclusión social, así que consejos elitistas e insensibles, los mínimos.

Un año de PP en Baleares y Mallorca y cinco meses a nivel estatal y todo ha ido a peor. Pero se trataba de eso: cuanto peor, mejor, más ganancias para unos pocos, más mercado, mientras, la sociedad se incendia.

domingo, 13 de mayo de 2012

L'Europa que volem


Europa ha significat molt pel nostre país, va suposar que els militars franquistes es quedessin definitivament als quarters, consolidant la nostra democràcia. Feia només 5 anys de l’intent de cop d’estat.

Són temps en els que hem de reflexionar molt sobre Europa, el seu paper i de com els partits conservadors que governen a tota Europa i prenen les decisions, han possibilitat amb les seves polítiques el triomf dels mercats i la derrota de la ciutadania i de la democràcia.

La UE no va néixer només com una Unió econòmica per unir interessos comercials, sinó també, en paraules de Josep Ramoneda, com a conseqüència després de la segona guerra mundial i de l'extermini nazi, de baixar als inferns i regressar amb una profunda convicció ètica de què els europeus ens havíem d' agermanar i així espantaríem, fruit d'aquesta unió, la pitjor de totes les guerres, les fratricides.

A Europa som hereus d'una tradició filosòfica, política que ha donat moltes llavors, la Il·lustració, la raó crítica per damunt de fonamentalismes religiosos, de privilegis de qualsevol mena, així com de les conquestes democràtiques, polítiques, socials, la igualtat. Simbòlicament Europa representa això.

Però aquestes llavors les hem de regar cada dia i les hem de globalitzar. En aquesta època en que només parlam d'una única realitat, la globalització dels mercats financers, cal reivindicar la globalització de la justícia social, internacionalitzar la solidaritat, el progrés, la democràcia, l'estat del benestar.

Ens fan creure que no hi ha alternativa, sí la hi ha, i entre tots hem de començar a parlar-ne i oblidar els esquemes dominants dels que volen que Europa i el món sigui només un gran mercat.

No volem competir amb la Xina precaritzant el nostre mercat laboral, flexibilitzant-lo per competir amb el treball infantil. Aquesta idea de globalització és un mite i l'arma principal en contra dels drets dels treballadors europeus i del nostre estat del benestar.

Cal tornar parlar de la Internacional Socialista, de internacionalitzar els drets humans, les conquestes socials, les conquestes laborals que són patrimoni de tots nosaltres, dels treballadors i treballadores, són patrimoni de l'estat del benestar , un patrimoni que el model neoliberal des dels anys 70 està lapidant a tota Europa i que de manera tardana, a Espanya, ho va començar a fer n'Aznar i ara en Rajoy. Desplegant una destralada sense parangó que tindrà greu costos socials. Conseqüències socials inassolibles.

Ahir, milers de persones de totes les edats sortiren al carrer per recordar-nos quines són les seves necessitats i aspiracions com a societat. Major democràcia, major equitat i manifestar el seu descontent amb el sistema. Cal escoltar els indignats. Expressen un desencís amb la nostra forma d’actuar. Cal prendre nota, hem de ser-hi més a prop de la ciutadania, ser més transparents.

Aquesta crisi ha posat de manifest el dèficit democràtic de les nostres institucions europees, no tenim constitució, ni el Parlament Europeu té atribucions legislatives autònomes. Tenim l'Europa que votem, és així, i votar partits neoliberals i conservadors comporta que Europa, com a institució supra-nacional, estigui dominada per una visió econòmica que pot soscavar les pròpies bases de l'Europa Social.

Hi ha 2 visions d'Europa, una de dretes i un altre d'esquerres. I són pocs els governs d'esquerres. Potser l'haver cregut en les tesis del crepuscle de les ideologies i haver volgut fer simbiosis estranyes amb el liberalisme ens ha conduït a aquest punt en el qual ens trobem, amb una democràcia subjugada al poder dels mercats, subordinada, perquè s'ha permès. Li hem permès.

Som optimista, perquè cap situació és natural, ni irreversible, ni eterna, i absolutament tot el que ens passa, obeeix a condicionants socials, històrics i econòmics, i per tant amb l'acció política, amb les aliances de l'esquerra europea ben coordinada, tots a l'una, amb una agenda mínima i irrenunciable, podem canviar el curs de les coses.

Així que quan escoltem els discursos fatalistes del PP i la dreta europea que s'aprofiten de la crisi per fer retallades ideològiques, per destrossar l'Estat del Benestar, hem de dir alt i clar que hi ha opcions, alternatives i que si ho fan, és perquè volen aquest model d'estat mínim, poca democràcia, ciutadans-consumidors i que la iniciativa privada substitueixi el públic.

Nosaltres defensem i hem defensat sempre la sobirania de la política, les regulacions, el control, posar límit a aquesta mà invisible que ens arrenca l'ànima, perquè creiem que l'economia ha d'estar al servei dels ciutadans i no a l'inrevés.

Quan es governa només pensant als mercats, el teu cor deixa d'estar amb el poble. Han estat els mercats sense control són els que han causat la crisi i són els estats, el poble, els que finalment hem hagut de rescatar-los.

Un dia com avui és per recordar que hem de construir aquest futur entre tots. Amb Hollande, ens hem portat una gran alegria, no és només el president de França, és l'esperança de tota Europa, ell ens ha de retornar la il·lusió d'una Europa al servei de la ciutadania.


Lluny d'idealitzar Europa, l'hem de conèixer, i reforçar-la democràticament, reforçar les atribucions del Parlament Europeu i sobre tot del Banc Central. Reivindicar amb tota la nostra energia una Europa de la solidaritat, de la justícia social, de la cohesió, de la ciutadania. Necessitem d'Europa, però d'una Europa ètica, al servei dels ciutadans.

La política progressista és l'única que pot revertir aquest tipus de situacions, així que molta pedagogia política entre els nostres amics, veïns, família perquè a les properes eleccions europees tothom vagi a votar. En aquest món de la globalització financera, si no tenim contrapunts forts polítics per defensar els nostres drets, estarem venuts.

França ha iniciat aquest camí. Treballem perquè el Parlament Europeu tingui una majoria progressista.