Avui
horabaixa hem retut al Memorial Republicà un petit però sentit
homenatge a la figura de n'Alexandre Jaume. Ens ha acompanyat la seva
família així com Memòria de Mallorca.
Dia
24 de febrer de 1937 tenia lloc un dels episodis més ignominiosos de
la història de Mallorca. Eren afusellats en els murs del cementeri
de Palma, n'Alexandre Jaume junt amb n'Emili Darder, Antoni Mateu i Antoni
Ques.
Els
i les socialistes de Mallorca hem volgut reivindicar setanta-set
anys després del seu vil assassinat, que la flama de les seves idees
de justícia social, igualtat i democràcia és més viva que mai.
N'Alexandre
Jaume va ser un destacat polític i intel.lectual. Regidor de l'ajuntament de
Palma, i el primer diputat socialista per Balears al Congrés dels
Diputats.Va ser delegat al Congrés Extraordinari de 1931 i compromisari per l'elecció del President Azaña.
Va
estudiar dret però exercí de periodista, col.laborant amb la premsa
de l'illa, especialment Ultima Hora i el Obrero Balear. Va ser també
empresari del marbre i la construcció defensor de lo que avui es
diria, negociació col.lectiva. Es pot dir que fou un precursor de la
socialdemocràcia europea, que creia en el valor del pacte, del
consens.
N'Alexandre
Jaume va ser una persona coherent, lúcida. S'oposà frontalment,
en la línia de n'Indalecio Prieto a qualsevol tipus de col·laboració
amb la Dictadura de Primo de Rivera. Ferme defensor de la República
i dels seus valors de justícia, igualtat i solidaritat. Una II
República que el va agafar exercint de batle accidental en
substitució d'en Llorenç Bisbal, que aquells dies estava malalt.
Va
ser detingut el mateix dia del cop d'estat, el 19 de juliol de 1936,
sotmès a una farsa de judici, sense garanties processals de cap mena
i que va acabar amb l'afusellament col.lectiu.
Durant
massa temps en aquest país es va viure amb la por en el cos.
Quaranta anys de dictadura, fins que un dia Franco va morir
plàcidament al seu llit.
A
diferència d'altres països que han viscut episodis de guerres fratricides i genocidis i han condemnat la barbàrie del feixisme
(Alemanya, Itàlia) o han constituït comissions de la veritat i
reconciliació (Xile o Argentina) Espanya encara té un deure pendent
amb la restitució de les víctimes i amb la justícia. Ens ho ha
recordat recentment el relator de la ONU respecte a la nostra llei
d'Amnistia. Amnistia no pot significar punt i final i ni molt manco
impunitat.
Una
impunitat que han trobat sistemàticament les víctimes i els seus
familiars. Encara queden moltes persones tirades per les cunetes o a
fosses comuns i l'Estat no ha fet justícia ni ha restituït la
dignitat dels i les republicanes represaliats i assassinats. La llei
de memòria històrica de'n José Luis Rodríguez Zapatero va ser una bona passa, però topa amb el mur
de la llei d'amnistia.
L'associació
de Memòria està fent una tasca ingent per la reparació de les
víctimes de la guerra civil i el franquisme, abanderant la lluita
per la justícia, cercant a l'Argentina la justícia que no han
trobat a Espanya. I per si això fos poc, han de sofrir els boicots
de l'actual ministre d'Interior.
Crec
que els polítics de la meva generació -que som una generació de
fills i filles de la democràcia que tant devem a referents com
n'Alexandre Jaume, així com totes les persones que l'han lluitat i
construït durant la transició, amb un gran sentit de la
responsabilitat i no poques renúncies des de l'esquerra- tenim l'obligació d'aprofundir en la qualitat de la
nostra democràcia i convivència.
I
crec que ho podem fer per la distància i perspectiva històrica que
tenim, però també perquè hem pogut des-sacralitzar alguns idees
nuclears durant la transició.
Els feixistes acabaren amb moltes persones, però no amb les idees. Aquestes setmanes he
pogut assistir a la presentació del nou llibre de na Margalida Capellà, ple de testimonis impresionants i
al documental de FETE-UGT sobre les mestres de la República. Queda molt per re-descobrir, molta memòria per recuperar i moltes paraules per dir. Hem estat massa temps en silenci.
En aquests moments de retalls, austericidi i retrocessos en drets, llibertats i democràcia la bandera de la justícia
social, la igualtat, la solidaritat i la democràcia és fonamental per poder re-construir tot el que està essent trepitjat. I aquests valors, com abans, els seguirem defensant els i les socialistes.