viernes, 28 de febrero de 2014

Homenatge a n'Alexandre Jaume

Avui horabaixa hem retut al Memorial Republicà un petit però sentit homenatge a la figura de n'Alexandre Jaume. Ens ha acompanyat la seva família així com Memòria de Mallorca.

Dia 24 de febrer de 1937 tenia lloc un dels episodis més ignominiosos de la història de Mallorca. Eren afusellats en els murs del cementeri de Palma, n'Alexandre Jaume junt amb n'Emili Darder, Antoni Mateu i Antoni Ques.

Els i les socialistes de Mallorca hem volgut reivindicar setanta-set anys després del seu vil assassinat, que la flama de les seves idees de justícia social, igualtat i democràcia és més viva que mai.

N'Alexandre Jaume va ser un destacat polític i intel.lectual.  Regidor de l'ajuntament de Palma, i el primer diputat socialista per Balears al Congrés dels Diputats.Va ser delegat al Congrés Extraordinari de 1931 i compromisari per l'elecció del President Azaña. 

Va estudiar dret però exercí de periodista, col.laborant amb la premsa de l'illa, especialment Ultima Hora i el Obrero Balear. Va ser també empresari del marbre i la construcció defensor de lo que avui es diria, negociació col.lectiva. Es pot dir que fou un precursor de la socialdemocràcia europea, que creia en el valor del pacte, del consens.

N'Alexandre Jaume va ser una persona coherent, lúcida. S'oposà frontalment, en la línia de n'Indalecio Prieto a qualsevol tipus de col·laboració amb la Dictadura de Primo de Rivera. Ferme defensor de la República i dels seus valors de justícia, igualtat i solidaritat. Una II República que el va agafar exercint de batle accidental en substitució d'en Llorenç Bisbal, que aquells dies estava malalt.

Va ser detingut el mateix dia del cop d'estat, el 19 de juliol de 1936, sotmès a una farsa de judici, sense garanties processals de cap mena i que va acabar amb l'afusellament col.lectiu.

Durant massa temps en aquest país es va viure amb la por en el cos. Quaranta anys de dictadura, fins que un dia Franco va morir plàcidament al seu llit.

A diferència d'altres països que han viscut episodis de guerres fratricides i genocidis i han condemnat la barbàrie del feixisme (Alemanya, Itàlia) o han constituït comissions de la veritat i reconciliació (Xile o Argentina) Espanya encara té un deure pendent amb la restitució de les víctimes i amb la justícia. Ens ho ha recordat recentment el relator de la ONU respecte a la nostra llei d'Amnistia. Amnistia no pot significar punt i final i ni molt manco impunitat.

Una impunitat que han trobat sistemàticament les víctimes i els seus familiars. Encara queden moltes persones tirades per les cunetes o a fosses comuns i l'Estat no ha fet justícia ni ha restituït la dignitat dels i les republicanes represaliats i assassinats. La llei de memòria històrica de'n José Luis Rodríguez Zapatero va ser una bona passa, però topa amb el mur de la llei d'amnistia.

L'associació de Memòria està fent una tasca ingent per la reparació de les víctimes de la guerra civil i el franquisme, abanderant la lluita per la justícia, cercant a l'Argentina la justícia que no han trobat a Espanya. I per si això fos poc, han de sofrir els boicots de l'actual ministre d'Interior.

Crec que els polítics de la meva generació -que som una generació de fills i filles de la democràcia que tant devem a referents com n'Alexandre Jaume, així com totes les persones que l'han lluitat i construït durant la transició, amb un gran sentit de la responsabilitat i no poques renúncies des de l'esquerra- tenim l'obligació d'aprofundir en la qualitat de la nostra democràcia i convivència.

I crec que ho podem fer per la distància i perspectiva històrica que tenim, però també perquè hem pogut des-sacralitzar alguns idees nuclears durant la transició.

Els feixistes acabaren amb moltes persones, però no amb les idees. Aquestes setmanes he pogut assistir a la presentació del nou llibre de na Margalida Capellà, ple de testimonis impresionants i al documental de FETE-UGT sobre les mestres de la República. Queda molt per re-descobrir, molta memòria per recuperar i moltes paraules per dir. Hem estat massa temps en silenci.

En aquests moments de retalls, austericidi i retrocessos en drets,  llibertats i democràcia la bandera de la justícia social, la igualtat, la solidaritat i la democràcia és fonamental per poder re-construir tot el que està essent trepitjat. I aquests valors, com abans, els seguirem  defensant els i les socialistes.