1 de maig. La lluita contra l'explotació laboral.

Avui és el Dia Internacional del Treball, una data carregada de simbolisme i lluita de la classe treballadora. Vull aprofitar aquest espai per presentar-vos l'agenda dels socialistes de Balears contra la desigualtat social.

El neoliberalisme ens ha pretès ficar en una trampa dialèctica que s’ha acabat convertint en una espiral descendent de precarietat: treball versus ocupació. Ja no parlem de treball, parlem d’ocupació. Una mercaderia més que es compra i es ven, que ens deshumanitza pel camí i que no té present ni el nostre temps, ni les nostres necessitats ni, el més principal, el nostre benestar bio-psico-social.

Molt conscients que hem de combinar els esforços perquè la gent que no té feina en trobi però, a la vegada, que tots els treballadors i treballadores d’aquesta terra puguin treballar en condicions justes i dignes, els nostres objectius passen per redreçar la situació del mercat laboral a Balears, millorant els drets dels treballadors.

La darrera Enquesta de Població Activa (EPA) ens deixa 113.000 persones sense feina, una taxa d’atur del 22,3% i una destrucció de 22.700 llocs de feina respecte al quart trimestre de 2014. A més a més, 7 de cada 10 aturats no cobren prestacions per desocupació.

La crisis, unida a la política econòmica del PP, basada en les retallades i la reforma laboral, han estat un còctel explosiu pels interessos dels treballadors i treballadores, tant pel que fa al seu accés a les prestacions per desocupació com a una jubilació digna. Han caigut els salaris, especialment en els nous contractes, i trobem moltes persones, contractades per hores, treballant jornades completes. El fet que un 40% dels nous contractes siguin a temps parcials testimonia la transfiguració del nostre mercat laboral en un mercat precari. Els “working poor”, treballadors pobres, estan a l’ordre del dia; mares i pares que no arriben a final de mes encara que tenguin una feina; famílies senceres vivint en precari amb un present molt negre. Un 34% dels treballadors del nostre país guanyen el salari mínim interprofessional (648€) i el 68% de la població no arriba a mil eurista. A la nostra comunitat, és il·lustratiu el nombre d’hores extres que s’estan obligant a fer, hores extres il·legals que equivalen a 11.490 llocs de treball a temps complet, tot això amb el greuge de que 1 de cada 5 hores extres no es paga.

Necessitam una veritable política estructural en l’àmbit laboral, que tingui caràcter de permanència. Problemes com l’abandonament escolar, un model productiu diferent basat en la formació, el transvasament de treballadors de sectors en declivi cap a d’altres camps emergents, així com el creixement del nombre d’aturats, s’han d’articular a través de les polítiques laborals.

Amb un govern socialista les polítiques laborals passaran a ser un eix irrenunciable del nostre estat del benestar. Multiplicarem els recursos fins arribar, com a mínim, al 4% del pressupost autonòmic. Per fer front als problemes i conseqüències de la crisi econòmica desenvoluparem un Pla de xoc per a l'ocupació, amb la finalitat d'assegurar una sortida solidària de la crisi als sectors socials que més l'han patit. Tindran prioritat d'actuació els col·lectius d'aturats de llarga durada, especialment aquelles persones majors de 50 anys i amb càrregues familiars.

Per descomptat, és imprescindible capgirar la situació que han provocat les diferents reformes laborals i de prestacions de desocupació del PP. D'una banda, s’han de derogar totes les reformes laborals aprovades des de l'inici de la crisi econòmica, instant l’aprovació d’un nou Estatut dels Treballadors que s'adapti a les formulacions d'una nova economia que conjugui l'eficiència productiva i la igualtat en les relacions entre les parts. La negociació col·lectiva és una arma poderosa contra la desigualtat i la considerem com un element més de distribució de la riquesa entre la nostra societat.

El SOIB ha de tornar a ser la pedra angular de les polítiques actives d'ocupació. Els aturats disposaran d'un diagnòstic de la seva situació i l'establiment d'un Itinerari Personalitzat d'Inserció (IPI) en el termini d'un mes des de la seva inscripció com a aturats. Per assolir aquest objectiu, introduirem el nombre d'orientadors necessaris perquè cadascun atengui a 400 aturats. Si el model de gestió d'intermediació del PP ha gestionat 2.800 ofertes d'ocupació a l'any, ens comprometem a gestionar, almenys, 15.000 ofertes d'ocupació anuals.

La formació propiciarà el canvi en el model productiu, adaptant-se a les necessitats de les empreses i facilitant la requalificació dels aturats procedents de sectors en declivi, com la construcció. Una part rellevant dels recursos econòmics en formació per a aturats es dirigiran a lluitar contra els dèficits formatius dels joves que van abandonar prematurament els estudis sense aconseguir la titulació d'ESO, facilitant així el seu reenganxament formatiu.

Per lluitar contra els abusos i l’explotació laboral es posarà en marxa un Pla de lluita contra l’explotació laboral, amb especial vigilància als contractes a temps parcial, el temps de treball, les hores extraordinàries i les condicions de pràctiques dels becaris. Com a senyal d'aquest compromís, hem presentat al Congrés dels Diputats una proposta, que hem treballat amb els sindicats de Balears, per tal de reformar l'article 42 del Estatuto de los Trabajadores, perquè els subcontractats cobrin el mateix que els contractats. La premissa és simple: a igual feina, igual salari. Hem d'acabar amb els abusos d'externalitzacions que serveixen de coartada per baixar el sou als seus treballadors i treballadores, fins i tot, grups d’hotelers que creen les seves pròpies empreses per subcontractar-se serveis a costos laborals menors.

Des de la convicció que l’administració pública ha de ser exemplar, no tolerarem pràctiques de baixes temeràries ni el dumping. No pot ésser que les empreses adjudicatàries baixin preus a costa de l’empobriment i precarietat dels seus treballadors. Per tant, per garantir condicions dignes establirem clàusules socials en matèria de contractació pública, valorant les empreses amb conveni col·lectiu, les que millorin les bretxes salarials, les que practiquin l’ocupació estable i les que continguin programes d’igualtat de gènere.

Si estan interessats en conèixer les 22 mesures concretes per aconseguir treball digne i estable, els hi convid a visitar el programa electoral del Partit Socialista: http://www.francinaarmengol.com/programa/