Avui hem tingut el nostre ple ordinari, com cada primer dilluns de cada mes, encara que avui hem votat canviar-lo pel primer dijous de cada mes.

Ha estat un ple accidentat, on els mitjans tècnics han provocat un breu recés. Com a punt importants que cal destacar, i que crec que en aquests temps de crisi és positiu, és que els sous dels i de les càrrecs electes s´'han congelat, i no pujaran. És un gest simbòlic, i important per les arques públiques.

El punt estrella sense lloc a dubtes ha estat l'aprovació del Reglament de l'Agència de Disciplina Urbanística, passa fonamental que permetrà al Consell, gràcies als Ajuntaments que així ho comanin, gestionar la indisciplina urbanística amb els procediments sancionadors corresponents. És una pena que el PP no hagi votat favorablement. Estaria bé que a més de donar aparença de prendre's seriosament aquestes qüestions, ho fessin de bon de veres, i més si realment volen modificar de l'imaginari col·lectiu la percepció que tots i totes les illenques tenim de la seva gestió en aquestes matèries. Ara volen ser més papistes que el papa... i algo com un estatut, què és un esquelet que després s'haurà de desenvolupar, volen que arribin a nivells de concreció exhaustiu. En fi, sense paraules.

S'han de donar passes més fermes per protegir el nostre territori, però estam canviant la dinàmica arrossegada d'anys enrera de desgabell. Aquesta agència és una mostra d'això.

Un moment graciós (per no dir surrealista) del plenari ha estat quan la consellera del PP Mª José Frau ha recriminat a Joan Lladó un suposat comentari sexista sobre Rosa Puig al afirmar que si Calvià (que deu 4 milions d'euros als bombers) pagàs -cosa factible si es llevassin de damunt els ingents sous dels assessors (com na Rosa Puig ho ha estat fins que en Delgado ha prescindit dels seus "serveis jurídics")- es podrien pagar 2 camions de bombers.

Per identificar el sexisme, s'ha de saber en primer lloc què és. Sinò es corre el perill de fer el ridícul. Si l'afirmació hagués estat "hem de canviar na Rosa Puig per dos camions", que no seria diferent a dir "la canviam per dos camells" sí hauria estat una afirmació de tal tipus, i recriminada per tots i totes les presents. Però no ha estat el cas.

L'afirmació interpretada com a sexista, ha estat que si es prescindís dels serveis de 2 assessors sí es podrien comprar 2 camions. Diferent, no?