Contra la violència de gènere

Avui és una fita assenyalada per a totes les persones que lluitam contra les desigualtats de gènere, avui és un dia per reflexionar i reivindicar. Per exigir la fi d'aquesta violència cap a les dones que es dona de manera universal a totes les cultures, i que està fonamentada en la idea de superioritat dels homes cap a les dones, i en les desiguals relacions de poder constituides entre els gèneres.

De vegades frivolitzam parlant de xifres, és molt difícil treslladar una realitat amb tanta càrrega emotiva a estadístiques. S'estima que hi ha unes 600.000 dones víctimes d'aquesta violència masclista a Espanya, de les quals, que pateixen violència de gènere, de les quals només denuncia una part. A Balears varen denciar al 2007 2612 dones (dades Instituto de la Mujer), de les quals un nombre molt important eren dones joves, menors de 30 anys.

Anim a tothom a participar als actes commemoratius d'aquest dia internacional.

Des del PSIB hem elaborat una proposta molt interessant i innovadora adreçada als instituts de secundària. A través d'una circular hem posat al seu abast uns materials per prevenir a l'aula la violència, així com una proposta d'un taller (curt + activitats per fer feina en grup) per treballar amb l'alumnat. Alguns IES ja ens ho han sol·licitat.

A les 18 h a la Plaça Major, just devora del partit, el PSIB, FSM i les JSIB posarem un estand informatiu reivindicatiu contra la violència de gènere, i repartirem alguns materials.

A les 20 h anirem a la concentració, en Pça Joan Carles I.

Us esperam!!!

De la ignorancia y los dogmas de fe

Hemos asistido esta semana a espectáculos dantescos fruto de las sentencias judiciales que están poniendo a cada uno en su sitio.

Afirmaba Sócrates, que quien hace el mal, lo hace por ignorancia, por desconocimiento. Haciendo una extrapolación a los tiempos actuales, Lluc Tomàs se escuda en esta máxima, o al menos los jueces así lo han determinado.

Y es que muchos políticos actuales escenifican máximas y postulados filosóficos, casi a modo de derrame existencial. De la banalización del mal de Hannah Arendt, a la patologización del mal de Rodrigo de Santos. Ay, de nuestra voluntad y libertad, en qué quedaría si los cocainómanos hicieran filosofía...

Las palabras de la que ha sido hasta hace unas horas portavoz del PP, la Sra. Catalina Soler, además de ser un insulto a la inteligencia, pueden calificarse de dogma de fe. Dogma de fe, porque después de una sentencia calentita, no se puede apelar a la honorabilidad de un condenado. Por suerte, nuestro estado de derecho se basa en hechos constatables y no en apreciaciones subjetivas sobre la "esencia moral" de los individuos.

No sé si habrá relación causa efecto entre estas declaraciones y su baja como portavoz... O puede que la inminencia de su propio juicio, haya acelerado su dimisión.

Y ya que hablamos de fe, en relación a la placa de homenaje a sor Maravillas en el Congreso de los Diputados, no puedo ocultar mi alegría en que haya decaído la iniciativa. Las y los defensores de un estado laico, con una verdadera separación de la esfera pública de la religiosa (privada) veíamos con la commemoración de esta mujer religiosa, algo irrelevante desde el punto de vista político, y un retroceso en el camino hacia esta laicidad y aconfesionalidad del estado.

Avui hem tingut el nostre ple ordinari, com cada primer dilluns de cada mes, encara que avui hem votat canviar-lo pel primer dijous de cada mes.

Ha estat un ple accidentat, on els mitjans tècnics han provocat un breu recés. Com a punt importants que cal destacar, i que crec que en aquests temps de crisi és positiu, és que els sous dels i de les càrrecs electes s´'han congelat, i no pujaran. És un gest simbòlic, i important per les arques públiques.

El punt estrella sense lloc a dubtes ha estat l'aprovació del Reglament de l'Agència de Disciplina Urbanística, passa fonamental que permetrà al Consell, gràcies als Ajuntaments que així ho comanin, gestionar la indisciplina urbanística amb els procediments sancionadors corresponents. És una pena que el PP no hagi votat favorablement. Estaria bé que a més de donar aparença de prendre's seriosament aquestes qüestions, ho fessin de bon de veres, i més si realment volen modificar de l'imaginari col·lectiu la percepció que tots i totes les illenques tenim de la seva gestió en aquestes matèries. Ara volen ser més papistes que el papa... i algo com un estatut, què és un esquelet que després s'haurà de desenvolupar, volen que arribin a nivells de concreció exhaustiu. En fi, sense paraules.

S'han de donar passes més fermes per protegir el nostre territori, però estam canviant la dinàmica arrossegada d'anys enrera de desgabell. Aquesta agència és una mostra d'això.

Un moment graciós (per no dir surrealista) del plenari ha estat quan la consellera del PP Mª José Frau ha recriminat a Joan Lladó un suposat comentari sexista sobre Rosa Puig al afirmar que si Calvià (que deu 4 milions d'euros als bombers) pagàs -cosa factible si es llevassin de damunt els ingents sous dels assessors (com na Rosa Puig ho ha estat fins que en Delgado ha prescindit dels seus "serveis jurídics")- es podrien pagar 2 camions de bombers.

Per identificar el sexisme, s'ha de saber en primer lloc què és. Sinò es corre el perill de fer el ridícul. Si l'afirmació hagués estat "hem de canviar na Rosa Puig per dos camions", que no seria diferent a dir "la canviam per dos camells" sí hauria estat una afirmació de tal tipus, i recriminada per tots i totes les presents. Però no ha estat el cas.

L'afirmació interpretada com a sexista, ha estat que si es prescindís dels serveis de 2 assessors sí es podrien comprar 2 camions. Diferent, no?

ponència de JSIB

Avui he estat a Menorca amb el company David Moll. Som els coordinadors de la ponència de JSIB, i hem estat unificat les diferents parts que ens han enviat des de les diferents Agrupacions Locals de JJ.SS. Pens que serà una ponència força interessant. Ens queden ultimar els darrers detalls, però demà ja la enviarem al secretari d'organització perquè la pugui enviar a tothom, i es comenci el procés d'esmenar.

Estam en període congressual. Com a membre de l'Executiva que surt, he de donar l'enhorabona al nostre Secretari General, el meu company i amic, Xisco Dalmau per la feina feta aquests anys, ja que ha enfortit l'estructura interna donant cohesió i sobre tot recolzament a les diferents agrupacions. Des de Calvià, les relacions havien estat històricament dolentes, i gràcies a la voluntat i capacitat de treball de'n Xisco, aquesta situació arrossegada, va canviar completament.

La ponència és un document molt important des del punt de vista ideològic, perquè el que fa és marcar les línies a seguir per la organització en els propers anys. Joventuts Socialistes som una organització que tenim més de 100 anys. Lluitam per representar la veu de la joventut des de una òptica d'esquerres i reivindicativa.

No cab el menor dubte que el resultat d'aquesta ponència serà satisfactòria.

Vaya semanita

Ésta ha sido una semana movidita a nivel político. Que a un parlamentario de la CC.AA le sea solicitada prisión y que debido a su condición de aforado, tenga que elevarse al Tribunal Superior de Justicia -supongo que con premisas iguales, la conclusión será la misma- no es una buena noticia para la democracia parlamentaria. La desaparición de UM como grupo altera la actual composición y deja en situación complicada la aritmética parlamentaria.

Los diferentes escándalos de corrupción del anterior ejecutivo de Jaume Matas: Bitel, Turisme Jove, el cola-cao de Ordinas, unidos a otros sucesos que están en proceso judicial, es un panorama poco alentador para la gente joven, y la sociedad en general que espero y deseo que se indigne y cabree por todo lo que está sucediendo. La pasividad e indiferencia debilita la democracia y las sociedades.

Una buena dosis de credibilidad será que una vez demostrada la culpabilidad, quienes hayan abusado de su cargo en beneficio propio, no puedan eludir su paso por prisión, con estratagemas legales, acuerdos ventajosos de reducción de condena de los que no suelen beneficiarse los chorizos de menor “caché”.

Es cierto que no todas/os somos iguales. Y hemos de saber transmitirlo a la ciudadanía descontenta de tanto “mamoneo”.
Aprovecho para comentar que ser imputado/a no es sinónimo de nada, sino, de formar parte de un requerimiento judicial para esclarecer hechos que están siendo investigados. La propia compañera Nájera lo sabe bien, y a qué precio. Todas sus querellas, aprovechadas políticamente por el alcalde de Calvià fueron cayendo una a una.

Sólo espero que la Justicia actúe con la mayor celeridad y ayude a poner en su sitio a todos y todas sobre los que planea sombra de duda.