Aprofit aquest espai blogaire en el qual encara som molt novata, per llençar una reflexió personal sobre alguns dels reptes que, pens, s’haurien d’abordar aquesta legislatura a nivell estatal i que estan relacionats amb els drets de les dones.
El primer repte que penso que s’hauria d’abordar d’una manera valent és la reforma de la llei de l’avortament, llei que ara per ara provoca una gran inseguretat jurídica tant per les dones com pels professionals sanitaris que desenvolupen aquestes pràctiques.
Haurem de tenir la capacitat d’aconseguir el màxim consens per tal d’ampliar els supòsits que permeten a les dones interrompre de manera voluntària l'embaràs, així com garantir que a través de la xarxa pública hi hagi un nombre adequat de professionals mèdics que puguin garantir aquest dret basat en la llibertat de les dones a decidir sobre el seu propi cos.
No es pot tornar permetre ofensives antiavortistes orquestrades per fonamentalismes religiosos aliats amb la dreta del nostre país que varen provocar la persecució de moltes dones, violant la seva intimitat i confidencialitat.
La llei 9/1985 que va despenalitzar l’avortament sota determinats supòsits ha funcionat durant 23 anys, amb llacunes i desigualtats de criteris en quant a la seva aplicació. Estam en un moment en què la societat espanyola, i en especial les dones, exigim que s’ampliïn aquests supòsits sobre la base de la lliure decisió de les dones a avortar. Actualment els 3 supòsits per avortar legalment són: greu perill físic o psíquic per la vida de la mare (no hi ha límit de temps), embaràs per violació (fins 12 setmanes) i malformacions físiques o psíquiques del fetus (fins la setmana 22).
Aquests supòsits no contemplen en cap moment la llibertat ni els drets de les dones, i és evident que suposa a la vegada una qüestió fonamental de salut pública tal i com va resoldre el Parlament Europeu l’any 2002.
Aplaudeixo la iniciativa del Ministre Bernat Soria sobre la creació d’un grup de persones expertes per debatre la possible reforma de la llei de l’avortament, amb l’aprovació d’una primera mesura com és un decret que garanteixi la confidencialitat i intimitat del procés, la qualitat de la prestació i la seguretat jurídica dels professionals sanitaris.
Esper que aquest grup sigui el preludi d’una reflexió seriosa, responsable i consensuada de la posterior ampliació d’aquesta llei, tan demandada per la societat civil i pels col·lectius feministes i que garanteixi d’una vegada per totes el dret i la llibertat de les dones.
El segon repte que crec de vital importància està relacionant amb el tema de la prostitució, mercat que genera en Espanya guanyis de més de 50 milions d’euros diaris i que representa a nivell global entre 5 i 7 bilions de dòlars anuals, més que la suma global de totes les despeses militars. El fenomen de la prostitució té un fort component de gènere, ja que més del 99 % dels compradors habituals són homes.
Segons l'informe de la ponència sobre la prostitució en el nostre país, elaborat per la comissió mixta del Govern, aprovada en la sessió de la ponència del 13 de març de 2007, el 6% de la població espanyola és consumidora habitual de prostitució, essent Balears la comunitat autònoma amb més consum.
La prostitució s’ha d’analitzar des de 3 elements que s’interrelacionen a nivell global: els proxenetes, els clients i les prostitutes. Hi ha una estreta relació entre el tràfic il·legal de persones i aquesta la prostitució. Almenys 100.000 dones i nenes entren cada any en els països de la Unió Europea com a víctimes de tracta amb fins d'explotació sexual. A Europa quasi 500.000 dones treballen il·legalment en la anomenada “indústria del sexe”, procedents de països pobres.
Hi ha qui planteja una línia divisòria per emmarcar la qüestió de la prostitució fent referència a la suposada lliure voluntat de les dones que la exerceixen. En veritat, aquesta proporció és molt petita en relació a més del 90 % de les dones que són traficades i prostituïdes en la indústria del sexe globalitzada.
Podria resultar paradòxic que algú que defensa la llibertat de les dones per decidir sobre el seu propi cos, pugui afirmar que no s’ha de regularitzar la prostitució, denegant d’aquesta manera la suposada “llibertat” amb la que les dones no “forçades” exerceixen com a “treballadores sexuals”.
Més enllà dels paràmetres interpretatius lliure-forçada, definiré, i tractaré de resoldre tal paradoxa, citant a la psicòloga Victoria Sau. El fenomen de la prostitució és un fenomen relacionat amb la instauració d’estructures/ institucions masculina- patriarcals segons les quals un nombre indeterminat de dones mai queden distribuïdes a homes concrets pel col·lectiu de varons a fi de què quedin a l’abast de no només un, sinó de tots aquells que vulguin tenir accés directe a elles. Si segons en Levi Strauss, a nivell antropològic els intercanvis socials i econòmics es consoliden mitjançant l’intercanvi de dones, aquest “remanent de dones” del què parlaria Victoria Sau són per a la col·lectivitat, d’ús i gaudi sense el pertinent compromís ni contrapartida.
Defensar una postura abolicionista no crec que sigui una qüestió de pudor, ni de moralitat judeo-cristiana, sinó d’un compromís ètic per canviar alguns aspectes de la manera en què s’estructuren les relacions de poder/dominació sobre els cossos de les dones, en aquest cas, mediatitzats a través de l'intercanvi econòmic, convertits en objectes sexuals de fàcil accés per satisfer un model patriarcal de sexualitat masculina. Els homes tenen a través dels cossos de les prostitutes una disponibilitat –a la mà- de éssers humans sobre els que descarregar les seves ànsies, frustracions, desigs sexuals, depravacions, etc. Això sota el paraigües d'un altre mite, “els homes no controlen les seves pulsions sexuals”.
Sobre el debat regularització sí-no, les feministes socialistes, a través del nostre òrgan d'Igualtat federal que presideix Soledad cabezón, pensam que no s'ha de regularitzar la prostitució.
Efectivament, s'ha de fer feina per donar cobertura i alternatives vitals i laborals a les dones que exerceixen de manera voluntària, i lluitar contra les màfies i explotadors que s'aprofiten de la situació de misèria de moltes persones, enganyant-les i traficant-les, o bé amb el seu suposat consentiment. Qui s'atreveix a parlar de llibertat i dignitat quan la fam, la pressió, la desesperació i altres factors, són els condicionants de tals decisions? Tal i com afirma Lidia Falcó, la fam es més efectiva que un tir al clotell.
La prostitució no pot ser regularitzada perquè és una forma de violència de gènere, fonamentada en una relació de poder asimètrica en base al gènere, situació econòmica, cultural i educacional, per tant, vulnera els drets fonamentals de l'ésser humà.
La Organització Internacional del Treball al·lega que mai podrà ser considerada una feina, ja que per reconèixer un dret laboral, s'ha de partir de la premissa del respecte als drets humans, cosa que no proporciona tal activitat. Regularitzar només beneficiaria a la indústria del sexe, que està enormement interessada en promoure aquest debat impregnat de liberalisme -en el sentit econòmic- sexual, als proxenetes, i en cap moment a les prostitutes.
Països com Holanda, que tenen regularitzada aquesta activitat, han vist com les màfies que exploten a dones immigrants en l'economia submergida han augmentant un 25 %, al igual que ha augmentat la violència de gènere. A Suècia, en canvi, el model és abolicionista, penalitzant no a les prostitutes, sinó als consumidors. Es penalitza en aquest cas la demanda, i no l'oferta. L'altre cara de la moneda, és que ha augmentat la clandestinitat de la prostitució, exercint-la en domicilis particulars.
A Espanya aquesta situació es troba en una a legalitat. Pens que és un bon moment per plantejar-se fer alguna cosa al respecte, al fil del document que es va redactar sobre l'estat de la prostitució al nostre país, i al fil de la proposició no de llei presentada al Congrés pel grup IU,ICV (més bé per aquesta segona) i ERC, i que plantegen una postura favorable a la regularització.
No crec que sigui un tema a solucionar en dos dies, però tenim 4 anys per prendre alguna determinació contundent al respecte.
El govern de Zapatero, a través de les lleis de la passada legislatura, i amb la creació del Ministerio de Igualdad ha fet de la lluita per a la igualtat d'oportunitats entre dones i homes la seva bandera.
A Mallorca, els i les socialistes, a través del compromís de la Presidenta, Francina Armengol, amb la igualtat de gènere s'ha creat la Direcció Insular d'Igualtat, òrgan que pretén impulsar mesures que promoguin la igualtat a tots els àmbits dintre d'un context municipalista.
Molts són els reptes i les reflexions que conjuntament amb la societat civil hem de fer.
Queda molta feina per fer.
És encoratjador i il·lusionant poder formar part d'aquest projecte.
No hay comentarios:
Publicar un comentario