Celebram
un 1 de maig carregats de raons. Aquest primer de maig és el de la
constatació de les mentides i falses promeses del PP, la constatació
del fracàs de la política econòmica dels diferents governs i de la
constatació de que estan emprant la crisis com pretexte per
implantar el seu model de societat, incompatible amb l'estat del
benestar.
Hem
arribat a la escandalosa xifra de 6,2 milions d'aturats, 169.000
persones a les nostres illes es troben sense feina. Els joves, gent
de la meva generació, persones formades que han fet tot el que se'ls
havia demanat, es troben tornant a ca seva, visquent amb els seus
pares, sense més expectativa que partir a Alemanya a cercar-se la
vida. I això el PP ho veu positiu, mobilitat exterior li diuen,
esperit aventurer. Jo
li dic hipocresia i mentida. És exili, com el que varen patir els
nostres avis per la desesperança i la pobresa.
L'atur
de llarga durada per les persones que tenen més de 45 anys s'ha
convertit en una veritable xacra. I ni un euro propi en polítiques
actives d'ocupació, cap pla de xoc específic per aquest
col.lectius, es redueixen prestacions (que per ells és un element
motivador) i es dificulta anticipar la jubilació.
Anam
cap a un carreró sense sortida. Les polítiques de retallades i
reducció del dèficit, les polítiques d'austeritat no són bones
per generar llocs de feina, tot el contrari, generen patiment i
misèria.
Necessitam
estimular l'economia per generar llocs de feina, necessitam que les
institucions públiques es comprometin amb els serveis públics, amb
moure doblers i que ho facin bé, planificant el nostre futur, des de
la igualtat. No val repetir les fórmules del passat, de voler
créixer a base de ciment, d'espanyar el territori, de permetre
macro-hotels a Sa Ràpita o de nous camps de golfs a Mallorca, quan
en tenim més de 20.
Hem
d'apostar per la cohesió social i el medi ambient. No podem
convertir-nos en el femer d'Europa només perquè a alguns no els hi
surtin els comptes i només es mirin les butxaques. Importar fems de
fora és una ruïna econòmica, turística i ambiental.
Ens
hem de reinventar sense afegir ciment, posant en valor el que ens fa
diferents, el nostre paisatge, com la nostra Serra de Tramuntana,
patrimoni de la humanitat. I cal fer-ho des del diàleg, una cosa que
no entra dins del cap del PP, amb un gran compromís contra la
precarietat i pobresa. Per això, els socialistes reivindicam una
renta de ciutadania a la nostra CCAA, un sou mínim pels que menys
tenen o que de sobte, amb aquesta crisis, es veuen sense res, per què
puguin viure amb dignitat, per que en el fons se tracta d'això, de
la dignitat, de la vida digna que
el Partit Popular està destruint i que tant va costar als governs
del PSOE de fer, perquè recordem-ho, ha estat el Partit Socialista
qui ha crear l'estat del benestar, una conquesta de la ciutadania, un
patrimoni de tothom que el el PP està destruint.
El
PP va enganar a la ciutadania per accedir al poder i ara tenen la
barra de demanar-nos paciència. Paciència davant la destrucció de
llocs de feina i la previsió d'acabar la legislatura amb més atur,
paciència davant les agressions que pateix el nostre Estat del
Benestar, que estam patint nosaltres com a ciutadans i ciutadanes.
El
PP ha mentit quan deia que no tocaria la sanitat, que ha passat de
ser un dret universal a un objecte de consum, vinculada a tenir
doblers,
varen
enganar a les persones grans diguent que augmentarien les seves
pensions, quan la realitat és que han pujat l'IRPF i tot s'ha
encarit. I damunt els pensionistes s'han de co-pagar els medicament,
el transport sanitari no urgent i determinats productes. El drama és
que un 17% dels jubilats no retiren els seus medicaments per què no
poden. Entre dinar i medicar-se trien lo primer.
Amb
una contra-reforma de l'educació que no està pactada amb la
comunitat educativa sinó amb els bisbes. Que és una carrera
d'obstacles pels estudiants i que cerca que només estudiïn els que
més tenen i així només ells puguin accedir a les feines més
qualificades i als llocs de poder, i així, els de sempre, els
treballadors i treballadores siguem 'carne de cañon'. Es tanca el
cercle entre reforma laboral i contra-reforma educativa.
Si
han trobat doblers per concertar amb les privades, o per perdonar als
delinquents fiscals, o per subvencionar amb els doblers públics
assegurances metges privades, i per rescatar als bancs, n'han de
trobar per garantir els serveis públics essencials, per rescatar les
persones, actuant front a la pobresa, l'exclusió social i els
desnonaments.
On
sí sembla que estan decidits a complir el seu programa electoral és
amb les tisores dels drets i llibertats de les dones. Ens volen fer
retrocedir 30 anys, limitant el nostre dret a decidir quan ser mares.
Amb una reforma de la llei de l'avortament que només contenta als
sectors més extremistes de la societat, als hereus de la moral
nacional-catòlica.
El
PP està emprant la crisi com excusa per implantar el seu model de
societat. Una societat amb manco serveis públics, amb manco estat
corrector de les desigualtats socials, perquè volen que la
iniciativa privada, el mercat, ho devori tot, sacrificant la justícia
social, sacrificant la igualtat d'oportunitats i sacrificant la
solidaritat.
És
ideologia pura aquesta reforma laboral que ha trencat els equilibris
de la democràcia entre treballadors i patronal, una reforma laboral
que ha donat tot el poder als empresaris perquè puguin acomiadar
gratis, modificar les condicions laborals com vulguin i davallar els
nostres salaris.
Una
reforma laboral que ha estat un regal de la dreta a la CEOE, en la
tònica ideològica de la que ha estat una de les persones més
nocives per a Europa els darrers 30 anys per les seves polítiques
neoliberals, na Margaret Thacther. Desarmant els sindicats,
despullant als treballadors dels seus drets i privatitzant tot el que
es posava per endavant.
I
que quedi ben clar: el PSOE derogarà aquesta reforma laboral en
tornar governar.
Aquest
1 de maig hem de desemmascarat les polítiques del PP. Aquestes són
les seves receptes, les seves polítiques perquè és la seva manera
de veure el món i la societat. Hi ha altres maneres, altres
polítiques i les hem de reivindicar amb més contundència que mai.
El
Partit Socialista ho estam fent a cadascuna de les institucions on
estam, defensant l'estat del benestar, els drets i les llibertats, i
posant alternatives damunt de la mesa: pla contra la pobresa, llei
d'insolvència singular per rebaixar els preus de les hipoteques de
les persones que no les poden pagar, proposant mesures de lloguer
social, inclús com a Andalusia d'expropiació temporal del ús de
l'habitatge propietat d'una entitat per famílies amb insolvència
sobrevinguda, o que no ingressin més de 21.000 euros al any. Mesura
molt similar a la que ja vàrem implantar els socialistes en
2009-2010, a través d'un conveni amb les entitats bancàries.
Els
socialistes defensam altres vies, basta ja d'austericidi que ens
ofega i ens mata com a societat.
Són
possibles altres polítiques, aquestes, que quedi molt clar són les
de la dreta europea i espanyola, imposades per la banca alemanya, per
na Merkel i que gustosament segueix en Rajoy, en Bauzá i na Salom.
Front a aquesta manera de fer política i reduir la política, lo
públic i les institucions, hem de reivindicar més política, més
compromís polític de la ciutadania, una política carregada d'ètica
i servei públic.
Convençuts
que només des de la política d'esquerres podrem revertir aquesta
situació, subjectant els mercats que no són democràtics, i
defensant que la política ha de planificar l'economia i que aquesta
ha de tenir utilitat social, ha de revertir socialment.
L'alternativa
passa pel Partit Socialista.
Feliç
dia dels treballadors i treballadores i que no decaigui la lluita!
No hay comentarios:
Publicar un comentario