domingo, 13 de mayo de 2012

L'Europa que volem


Europa ha significat molt pel nostre país, va suposar que els militars franquistes es quedessin definitivament als quarters, consolidant la nostra democràcia. Feia només 5 anys de l’intent de cop d’estat.

Són temps en els que hem de reflexionar molt sobre Europa, el seu paper i de com els partits conservadors que governen a tota Europa i prenen les decisions, han possibilitat amb les seves polítiques el triomf dels mercats i la derrota de la ciutadania i de la democràcia.

La UE no va néixer només com una Unió econòmica per unir interessos comercials, sinó també, en paraules de Josep Ramoneda, com a conseqüència després de la segona guerra mundial i de l'extermini nazi, de baixar als inferns i regressar amb una profunda convicció ètica de què els europeus ens havíem d' agermanar i així espantaríem, fruit d'aquesta unió, la pitjor de totes les guerres, les fratricides.

A Europa som hereus d'una tradició filosòfica, política que ha donat moltes llavors, la Il·lustració, la raó crítica per damunt de fonamentalismes religiosos, de privilegis de qualsevol mena, així com de les conquestes democràtiques, polítiques, socials, la igualtat. Simbòlicament Europa representa això.

Però aquestes llavors les hem de regar cada dia i les hem de globalitzar. En aquesta època en que només parlam d'una única realitat, la globalització dels mercats financers, cal reivindicar la globalització de la justícia social, internacionalitzar la solidaritat, el progrés, la democràcia, l'estat del benestar.

Ens fan creure que no hi ha alternativa, sí la hi ha, i entre tots hem de començar a parlar-ne i oblidar els esquemes dominants dels que volen que Europa i el món sigui només un gran mercat.

No volem competir amb la Xina precaritzant el nostre mercat laboral, flexibilitzant-lo per competir amb el treball infantil. Aquesta idea de globalització és un mite i l'arma principal en contra dels drets dels treballadors europeus i del nostre estat del benestar.

Cal tornar parlar de la Internacional Socialista, de internacionalitzar els drets humans, les conquestes socials, les conquestes laborals que són patrimoni de tots nosaltres, dels treballadors i treballadores, són patrimoni de l'estat del benestar , un patrimoni que el model neoliberal des dels anys 70 està lapidant a tota Europa i que de manera tardana, a Espanya, ho va començar a fer n'Aznar i ara en Rajoy. Desplegant una destralada sense parangó que tindrà greu costos socials. Conseqüències socials inassolibles.

Ahir, milers de persones de totes les edats sortiren al carrer per recordar-nos quines són les seves necessitats i aspiracions com a societat. Major democràcia, major equitat i manifestar el seu descontent amb el sistema. Cal escoltar els indignats. Expressen un desencís amb la nostra forma d’actuar. Cal prendre nota, hem de ser-hi més a prop de la ciutadania, ser més transparents.

Aquesta crisi ha posat de manifest el dèficit democràtic de les nostres institucions europees, no tenim constitució, ni el Parlament Europeu té atribucions legislatives autònomes. Tenim l'Europa que votem, és així, i votar partits neoliberals i conservadors comporta que Europa, com a institució supra-nacional, estigui dominada per una visió econòmica que pot soscavar les pròpies bases de l'Europa Social.

Hi ha 2 visions d'Europa, una de dretes i un altre d'esquerres. I són pocs els governs d'esquerres. Potser l'haver cregut en les tesis del crepuscle de les ideologies i haver volgut fer simbiosis estranyes amb el liberalisme ens ha conduït a aquest punt en el qual ens trobem, amb una democràcia subjugada al poder dels mercats, subordinada, perquè s'ha permès. Li hem permès.

Som optimista, perquè cap situació és natural, ni irreversible, ni eterna, i absolutament tot el que ens passa, obeeix a condicionants socials, històrics i econòmics, i per tant amb l'acció política, amb les aliances de l'esquerra europea ben coordinada, tots a l'una, amb una agenda mínima i irrenunciable, podem canviar el curs de les coses.

Així que quan escoltem els discursos fatalistes del PP i la dreta europea que s'aprofiten de la crisi per fer retallades ideològiques, per destrossar l'Estat del Benestar, hem de dir alt i clar que hi ha opcions, alternatives i que si ho fan, és perquè volen aquest model d'estat mínim, poca democràcia, ciutadans-consumidors i que la iniciativa privada substitueixi el públic.

Nosaltres defensem i hem defensat sempre la sobirania de la política, les regulacions, el control, posar límit a aquesta mà invisible que ens arrenca l'ànima, perquè creiem que l'economia ha d'estar al servei dels ciutadans i no a l'inrevés.

Quan es governa només pensant als mercats, el teu cor deixa d'estar amb el poble. Han estat els mercats sense control són els que han causat la crisi i són els estats, el poble, els que finalment hem hagut de rescatar-los.

Un dia com avui és per recordar que hem de construir aquest futur entre tots. Amb Hollande, ens hem portat una gran alegria, no és només el president de França, és l'esperança de tota Europa, ell ens ha de retornar la il·lusió d'una Europa al servei de la ciutadania.


Lluny d'idealitzar Europa, l'hem de conèixer, i reforçar-la democràticament, reforçar les atribucions del Parlament Europeu i sobre tot del Banc Central. Reivindicar amb tota la nostra energia una Europa de la solidaritat, de la justícia social, de la cohesió, de la ciutadania. Necessitem d'Europa, però d'una Europa ètica, al servei dels ciutadans.

La política progressista és l'única que pot revertir aquest tipus de situacions, així que molta pedagogia política entre els nostres amics, veïns, família perquè a les properes eleccions europees tothom vagi a votar. En aquest món de la globalització financera, si no tenim contrapunts forts polítics per defensar els nostres drets, estarem venuts.

França ha iniciat aquest camí. Treballem perquè el Parlament Europeu tingui una majoria progressista.

No hay comentarios: