La millor política d'igualtat

Aquesta setmana les activistes de FEMEN han posat a l'agenda pública els retrocessos legislatius que estam vivint per les polítiques retrògrades del Partit Popular. Una irrupció carregada de simbolisme, de força, d'autonomia que reivindica el propi cos com a subjecte polític. Amb un lema que no ha deixat indiferent ningú: l'avortament és sagrat.

I és que l'ofensiva conservadora i ultra catòlica del PP és de lo més extrema. Es prepara un canvi de legislació sobre interrupció voluntària del embaràs que ens ho posarà realment complicat a les dones, sota l'amenaça de tornar al Codi Penal. Una restrictiva llei de l'avortament que ens vol tutelar. Una tutela moral sobre les dones i la societat, per això torna el catecisme a les aules amb una gran influència de l'església en les decisions públiques. El que fa més necessària que mai una ruptura del Concordat.

És una contra-reforma orquestrada per tot el territori. A nivell autonòmic, insular i municipal també, ja que la reforma de l'administració local elimina del mapa les polítiques d'igualtat, dona i atenció a la violència de gènere.

Aquests dies es tramita una llei al Parlament de “protecció de la maternitat” que no té desperdici. Una autèntica mascarada per impedir-nos a les dones l'exercici lliure i autònom de la nostra voluntat d'interrompre un embaràs no desitjat. Un subterfugi de llei que no aporta ni un recurs o servei nou i que té com a finalitat que les dones pobres, les vulnerables, les víctimes de les seves retallades, no avortin i donin els seus infants en adopció. Fer una doble xarxa paral·lela a la pública perquè els tutors espirituals orientin les dones sobre què han de fer. Hem tornat al model de Sor Maria que tant agrada als grups anit-avortistes de l'illa que condicionen que les dones d'aquesta comunitat no tenguin els seus drets garantits.

Al Consell de Mallorca, les coses no van millor. Just aquesta setmana he debatut amb la consellera de benestar social sobre el desmantellament de les polítiques d'igualtat a l'illa i municipis. De debatre sobre el Pla d'Igualtat que té al calaix esperant a que ressusciti la mateixa Pilar Primo de Rivera.

El Pla està aturat, però necessitaria d'una nova diagnosi per poder calibrar l’efecte devastador de les seves retallades sobre el benestar social i les condicions de vida de les dones mallorquines.

El Consell ha endurit els criteris d'accés a les rendes mínimes d'inserció, una prestació molt feminitzada, deixant desemparades a gran quantitat de dones immigrades, a les persones més vulnerables, dones que no oblidem conviuen amb nosaltres, duen els seus nins a escola, dones que estan fent-se càrrec dels nostres majors, els nostres fills, de moltes llars, i que el PP ha deixat fora targeta sanitària i sense una prestació mínima de vida digna.

Des del Grup Socialista hem presentat vàries vegades un Pla contra la pobresa infantil amb línies concretes per a famílies monomarentals i hem tengut un no per resposta. Després s'erigeixen en defensors de la maternitat, s'omplen la boca de què volen ajudar a les dones embarassades. Però dels 45.000 nins i nines per sota del llindar de la pobresa, no en parlen: aquests ja estan parits.

Es de pur cinisme que el PP es presenti com a defensor de la maternitat i estigui deixant penjades a les dones reals d'aquest país. Les que han sofert la seva reforma laboral, els retalls en matèria de conciliació, en polítiques de co-responsabilitat, prestacions socials, en escoletes, en llei de la dependència, beques de menjador, re-pagaments sanitaris, en polítiques actives d’ocupació, en prevenció de la violència de gènere, sobre la població adolescent, retalls en beques, augment de les matrícules universitàries, i un llarg etc.

Ho tenc molt clar: la millor política de igualtat que pot haver és que no governi el PP.