Quants dies més ha de treballar una dona per cobrar el mateix que un home? La resposta, en tots els casos, hauria de ser 0, no obstant això, l’escletxa salarial, la diferència entre el salari d’homes i dones, no ha aturat d’augmentar els darrers anys.
El ritme actual en la
reducció de la bretxa salarial és tan lent que la pròpia Comissió Europea ha
afirmat que de seguir així, haurem de menester 70 anys per assolir la igualtat
de remuneració.
Com que no poden esperar
tant de temps cal agafar el bou per les banyes el Grup Socialista hem presentat en la Comissió parlamenària d'Assumptes Socials i Drets Humans una proposició no de llei per corregir aquesta desigualtat retributiva.
Cal dir que és una proposta que arriba després d'un any de feina legislativa, com la llei d'igualtat entre dones i homes i d'un gran compromís per part del Govern de les Illes Balears. Cal recordar que som la primera comunitat en incorporar clàusules socials en els contractes amb l’administració, per fomentar la feina de qualitat- i s'ha constituit fa poc el Consell de la Responsabilitat Social Corporativa.
Cal dir que és una proposta que arriba després d'un any de feina legislativa, com la llei d'igualtat entre dones i homes i d'un gran compromís per part del Govern de les Illes Balears. Cal recordar que som la primera comunitat en incorporar clàusules socials en els contractes amb l’administració, per fomentar la feina de qualitat- i s'ha constituit fa poc el Consell de la Responsabilitat Social Corporativa.
No hi ha una única causa
de la desigualtat salarial. És un debat molt complex on es mesclen factors estructurals,
econòmics, de mercat laboral i de gènere.
La infravaloració social
del treball de les dones és una de les causes. I ja sabem que signifiquen
salaris baixos: precarietat laboral i
existencial. Els baixos salaris que perceben les dones, unit a la manca de
repartiment de les tasques de la llar i de les cures, dona com a resultat unes
forts diferències en relació als homes. Les dobles i triples jornades afecten a
la qualitat de vida de les dones, a la seva autonomia, benestar i llibertat.
Qui s’ocupa per sobreviure difícilment accedirà a la cultura o a la
participació social i política.
Podem afirmar que tenim
dos grans cavalls de batalla: el mercat laboral i el patriarcat.
Si anem a les dades, la
darrera Enquesta Anual d’Estructura Salarial de l’Institut Nacional
d’Estadística (INE) mostra que la remuneració anual bruta de les treballadores
espanyoles va ser d’un 24% inferior a la dels homes, la més alta dels darrers
sis anys. Mentre que la major part dels països de la Unió Europea redueixen la
seva escletxa salarial entre dones i homes, a Espanya roman estancada.
El 67,15% dels casi dos milions de treballadors que cobren com a
màxim 645,3 € mensuals són dones. I
aquests anys darrers, les dones han duplicat la pèrdua de poder adquisitiu
respecte als homes.
Analitzant la tipologia
dels contractes podem concloure que les
jornades a temps complet redueixen l’escletxa salarial al 14,60% i
garanteixen retribucions més dignes a les dones. En canvi, les dones amb un
contracte de duració indefinida suporten una bretxa del 25,66%.
Les dones assalariades,
per percebre de mitjana les mateixes retribucions que els homes, haurien de
treballar 79 dies més a l’any. Dit d’altre manera: les dones treballen més de
dos mesos de forma gratuïta tots els anys.
Només quatre Comunitats
Autònomes, entre elles la nostra, amb un 15,88%, tenen bretxes inferiors a la
nacional i això no és degut a la millora de les condicions laborals de les
dones sinó més bé per la precarització del treball masculí. El salari mitjà
anual de les dones en Balears ha caigut els anys 2011 i 2011 379 € mentre que
el dels homes va caure 605 €.
Les darreres dades
publicades de l’Agència Tributària sobre salaris per sexe i activitat
professional a Balears deixa una fotografia preocupant. Tots els sectors
d’activitat estan afectats per escletxes salarials, essent els sectors
feminitzar els pitjors parats.
Per afegir sobre el
banyat, si es dotés de valor econòmic el
temps en les responsabilitats familiars i domèstiques, aquesta bretxa salarial
s’incrementaria. Per cada 100 hores de feina es necessiten 127 hores de feines
domèstiques i de cures per mantenir el nostre estat del benestar, hores de
feina que no són pagades ni tampoc valorades socialment. Hores gratuïtes que
majoritàriament són realitzades per dones (el 80%).
És il·lustratiu el fet de
què en 2014 de les 810 excedències per cura de familiars que va haver a
Balears, 753 és a dir, el 93% les agafaren dones.
Cal avançar cap a un canvi
de model econòmic i anar cap una economia de la igualtat, potenciant els
sectors que generar equitat i inclusió social, i a la vegada treballar per
l’eliminació de prejudicis i estereotips que des de la infància provoquen la
segregació horitzontal (concentració de dones en sectors laborals amb pitjor
retribució i menys valorats) i vertical
( la dificultat de promoció professional de les dones així com els obstacles
per arribar als llocs de direcció, consells d’administració i presa de
decisions).
Hem d’atacar directament
la precarietat laboral, apostar pels serveis públics que permeten la
conciliació i la cura de les persones dependents i promoure una cultura de la
coresponsabilitat, perquè els homes s’involucrin més en les tasques de criança.
Per totes aquestes raons ,
el Grup Parlamentari Socialista hem presentat tota una bateria de propostes. No
podem ni volem esperar 70 anys per acabar amb les desigualtats salarials.
La primera té un caràcter
purament simbòlic amb l’objectiu de conscienciar al conjunt de la població
respecte a aquest problema, i per tant hem aprovat celebrar el 22 de febrer el
Dia per la Igualtat Salarial.
La segona proposta
aprovada és la d’ impulsar mesures per afavorir la conciliació de la vida
laboral, familiar i personal a través de
la flexibilització de les jornades, teletreball, aprofitament de les noves
tecnologies per a la feina, jornades reduïdes, eliminació d’exigència de
presencialitat, etc. Tenim una fantàstica llei d’igualtat que cal desplegar i
calendaritzar.
Altre proposta que ha
rebut el suport majoritari ha estat la de realitzar una auditoria salarial a
funció pública per identificar les àrees on es pot millorar, revisant els
criteris salarials de treballadors i treballadores.
També la de prioritzar en
la contractació pública a empreses menors de 250 treballadors que desenvolupin
plans d’igualtat i promoguin la conciliació entre el seu personal. No es tracta
d’obligar ningú, sinó computar-ho com a mèrit i destacar les bones pràctiques.
La cinquena proposta ha estat que en matèria de contractes,
el Govern garantirà i supervisarà què les treballadors i treballadores
subcontractats tinguin unes condicions laborals i salarials dignes, des del
respecte als convenis laborals. És
important fer-ho així, per assegurar que empreses que es despengen dels
mateixos puguin contractar amb el Govern.
Amb la setena proposta el Parlament ha explicitat
el rebuig a ser còmplices amb les pràctiques del dumping laboral i per tant ser
molt curosos als plecs de contractació pública. No podem tirar els preus per
accedir als concursos públics, perquè això repercuteix en les condicions
salarials de les persones i en el seu futur.
Per al grup socialista és
fonamental l’impuls de les places públiques per afavorir la conciliació de les
mares treballadores. Va ser gràcies al Govern de José Luis Rodríguez Zapatero que
es va engegar el Pla Educa-3, per crear 300.000 noves places entre 2008 i 2012,
moltes d’elles a la nostra CCAA (unes 2000) gràcies al compromís del president Francesc Antich. Aquests anys de polítiques del PP tot s'ha anat a norris. Mariano Rajoy s’ha carregat el Pla Educa 3 i després d’anys de retallades a
nivell autonòmic -fins el punt de que el PP va deixar en 2015 la partida a 0- enguany s’ha
habilitat una partida 1,5 milions d’euros per ajudes a les unitats d’educació
infantil de la xarxa d’escoletes públiques.
Altre proposta amb el
suport dels diferents grups ha estat la d’impulsar la llei de la dependència i
la creació de places de residències públiques. Perquè tot allò que és assumit
des de lo públic, ajuda a descarregar les esquenes de les dones més
vulnerables, i perquè a la vegada és una font d’ocupació que genera economia
inclusiva.
També desenvolupar campanyes de
conscienciació social per a una major coresponsabilitat entre dones i homes en
les tasques domèstiques i de la cura d’infants i persones majors i dependent.
Hem coincidit en augmentar la vigilància
d’Inspecció de Treball en el compliment dels convenis i a col·laborar amb els
sindicats per aprofundir en l’aplicació de la igualtat de gènere en la
negociació col·lectiva.
I per últim hem instat a derogar la
reforma laboral per les conseqüències nefastes que té sobre les dones i els
seus drets i a aprovar una llei d’igualtat salarial.
Ha estat un debat ric i si una cosa ha quedat clara, és el compromís del Partit
Socialista envers la igualtat entre dones i homes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario